Contacte
- Constitució espanyola
- Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes
- Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere
- Reial Decret-llei 6/2019, d'1 de març, de mesures urgents per garantir la igualtat de tracte i d'oportunitats entre dones i homes en el treball i l'ocupació
- Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut dels treballadors
- Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic
- Llei 39/1999, de 5 de novembre, per promoure la conciliació de la vida familiar i laboral de les persones treballadores
- Reial Decret 902/2020, de 13 d'octubre, d'igualtat retributiva entre dones i homes
- Reial Decret 901/2020, de 13 d'octubre, pel qual es regulen els plans d'igualtat i el seu registre i es modifica el Reial Decret 713/2010, de 28 de maig, sobre registre i dipòsit de convenis i acords col·lectius de treball
Constitució espanyola
Diversos articles de la Constitució fan referència implícita o explícita al principi d’igualtat. Entre els més rellevants podem citar els següents:
Article 1.1. “Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític”.
Article 9.2 . “Correspon als poders públics de promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en els quals s’integra siguin reals i efectives; remoure els obstacles que n’impedeixin o en dificultin la plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social”.
Article 14. "Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social”.
Article 23.2. "Els ciutadans també tenen el dret d’accedir en condicions d’igualtat a les funcions i als càrrecs públics, amb els requisits que les lleis assenyalin”.
Article 35.1. "Tots els espanyols tenen el deure de treballar i el dret al treball, a la lliure elecció de professió o ofici, a la promoció a través del treball i a una remuneració suficient per tal de satisfer les seves necessitats i les de la seva família sense que en cap cas es pugui fer discriminació per raó de sexe”.
Informació relacionada
-
Constitució espanyola de 27 de desembre de 1978
(BOE de 29 de desembre de 1978)
AMUNTLlei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes
Aquesta Llei té per objectiu establir el marc normatiu, institucional i de polítiques públiques per garantir el dret a la igualtat de les dones i els homes, en particular mitjançant l’eliminació de la discriminació de la dona, sigui quina sigui la seva circumstància o condició, en qualsevol dels àmbits de la vida i, singularment en les esferes política, civil, laboral, econòmica, social i cultural.
Aquesta Llei s’ha vist modificada per l’article 3 de la Llei 9/2009, de 6 d’octubre, d’ampliació de la durada del permís de paternitat en els casos de naixement, adopció o acollida, que suprimeix la disposició transitòria novena de la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març. Aquesta modificació entrarà en vigor l’1 de gener de 2013.
Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere
Aquesta llei té per objecte actuar contra la violència de gènere com a resultat de la manifestació de la relació de poder entre homes i dones i en virtut d’una relació de cònjuges o anàloga. Per fer-ho, preveu mesures de protecció integral que vol prevenir, sancionar i prestar assistència a aquestes dones que es troben en situació de violència.
La violència de gènere a què es refereix aquesta llei comprèn qualsevol acte de violència física i/o psicològica, incloses les agressions a la llibertat sexual, les amenaces, les coaccions o la privació arbitrària de llibertat.
Aquesta Llei s’ha vist modificada per la disposició addicional 30 de la Llei 40/2007, de 4 de desembre, en matèria de Seguretat Social, que disposa:
“Se da nueva redacción al apartado 1, de la disposición adicional primera de la Ley Orgánica 1/2004, de 28 de diciembre, de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género.
«1. Quien fuera condenado, por sentencia firme, por la comisión de un delito doloso de homicidio en cualquiera de sus formas o de lesiones, perderá la condición de beneficiario de la pensión de viudedad que le corresponda dentro del sistema público de pensiones cuando la víctima de dichos delitos fuera la causante de la pensión, salvo que, en su caso, medie reconciliación entre ellos.
En tales casos, la pensión de viudedad que hubiera debido reconocerse incrementará las pensiones de orfandad, si las hubiese, siempre que tal incremento esté establecido en la legislación reguladora del régimen de Seguridad Social de que se trate.»
Reial Decret-llei 6/2019, d'1 de març, de mesures urgents per garantir la igualtat de tracte i d'oportunitats entre dones i homes en el treball i l'ocupació
El passat 7 de març de 2019 es va publicar al BOE el Reial Decret-llei 6/2019, d’ 1 de març, de mesures urgents per garantir la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en el treball i l’ocupació.
La norma conté 7 articles que modifiquen 7 lleis amb la finalitat d’incidir de forma directa i efectiva en la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en el treball. Es tracta, especialment, de reduir la bretxa salarial, promoure la presencia de dones en llocs de responsabilitat i en certs àmbits professionals, com ara la ciència, la investigació i la tecnologia, i d’eliminar qualsevol discriminació, tan directa com indirecta, que derivi de la maternitat i de la cura.
L’article 1 modifica els articles 45 i 46 de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes i s’hi introdueix una nova disposició transitòria.
La modificació de l’apartat 2 de l’article 45 rebaixa a 50 o més persones treballadores l’obligació de les empreses de d’elaborar i aplicar un pla d’igualtat en lloc de l’anterior topall que era per a més de 250 persones treballadores.
L’article 46 queda modificat de la següent manera:
- Indica el contingut mínim que ha d’incloure la diagnosi prèvia que haurà de ser negociada amb la representació legal de les persones treballadores, si escau, en el si de la Comissió Negociadora del Pla d’Igualtat.
- Estableix la obligació de les empreses de registrar el seu pla d’igualtat al Registre de plans d’Igualtat.
La nova disposició transitòria fixa els períodes de transitorietat de que disposen les empreses per aprovar els seus plans d’igualtat.
Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut dels treballadors
Dins de l'estatut dels treballadors (Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre) hi ha un gran nombre d’articles que fan referència a la igualtat de tracte entre sexes a les empreses, entre aquests articles convé destacar els següents:
Article 4.2.c. En la relació de treball, els treballadors tenen dret:
c) No ser discriminats directament o indirectament per al treball, o una vegada ocupats, per raons de sexe, estat civil, edat dins els límits marcats per aquesta Llei, origen racial o ètnic, condició social, religió o conviccions, idees polítiques, orientació sexual, afiliació o no a un sindicat, com també per raó de llengua, dins l’Estat espanyol.
Article 4.2.e. En la relació de treball, els treballadors tenen dret:
e) Al respecte de la seva intimitat i a la consideració deguda a la seva dignitat, compresa la protecció enfront de l’assetjament per raó d’origen racial o ètnic, religió o conviccions, discapacitat, edat o orientació sexual, i davant de l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe.
Article 17.1. No-discriminació en les relacions laborals: S'entenen nuls i sense efecte els preceptes reglamentaris, les clàusules dels convenis col·lectius, els pactes individuals i les decisions unilaterals de l’empresari que donin lloc en la feina, així com en matèria de retribucions, jornada i altres condicions de treball, a situacions de discriminació directa o indirecta desfavorables per raó d’edat o discapacitat o a situacions de discriminació directa o indirecta per raó de sexe, origen, inclòs el racial o ètnic, estat civil, condició social, religió o conviccions, idees polítiques, orientació o condició sexual, adhesió o no a sindicats i als seus acords, vincles de parentiu amb persones pertanyents a l’empresa o relacionades amb l’empresa i llengua dins de l’Estat espanyol.
Article 17.4. Sense perjudici del que disposen els apartats anteriors, la negociació col·lectiva pot establir mesures d’acció positiva per afavorir l’accés de les dones a totes les professions. A aquest efecte pot establir reserves i preferències en les condicions de contractació de manera que, en igualtat de condicions d’idoneïtat, tinguin preferència per ser contractades les persones del sexe menys representat en el grup o categoria professional de què es tracti.
Així mateix, la negociació col·lectiva pot establir aquest tipus de mesures en les condicions de classificació professional, promoció i formació, de manera que, en igualtat de condicions d’idoneïtat, tinguin preferència les persones del sexe menys representat per afavorir el seu accés en el grup, categoria professional o lloc de treball de què es tracti
Article 34.8. El treballador té dret a adaptar la durada i distribució de la jornada de treball per fer efectiu el seu dret a la conciliació de la vida personal, familiar i laboral en els termes que s’estableixin en la negociació col·lectiva o en l’acord a què arribi amb l’empresari respectant, si s’escau, el que s’hi hagi previst.
Article 54.2.g. Es consideraran incompliments contractuals:
g) L’assetjament per raó d’origen racial o ètnic, religió o conviccions, discapacitat, edat o orientació sexual i l’assetjament sexual o per raó de sexe a l’empresari o a les persones que treballen a l’empresa”
Article 85.1. Dins del respecte a les lleis, els convenis col·lectius poden regular matèries d'índole econòmica, laboral, sindical i, en general, totes les que afecten les condicions d'ocupació i l'àmbit de les relacions dels treballadors i les seves organitzacions representatives amb l'empresari i les associacions empresarials, inclosos els procediments per resoldre les discrepàncies sorgides en els períodes de consulta que preveuen els articles 40, 41, 47 i 51 d'aquesta Llei; els laudes arbitrals que es puguin dictar a aquests efectes tenen la mateixa eficàcia i tramitació que els acords en el període de consultes, i són susceptibles d'impugnació en els mateixos termes que els laudes dictats per solucionar les controvèrsies derivades de l'aplicació dels convenis.
Sense perjudici de la llibertat de les parts per determinar el contingut dels convenis col·lectius, en la negociació d’aquests ha d’haver-hi, en tot cas, el deure de negociar mesures dirigides a promoure la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en l’àmbit laboral o, si s’escau, plans d’igualtat amb l’abast i el contingut que preveu el capítol III del títol IV de la Llei orgànica per a la igualtat efectiva de dones i homes.
Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic
L'estatut bàsic de l'empleat públic conté allò que és comú al conjunt dels funcionaris de totes les Administracions públiques, més les normes legals específiques aplicables al personal laboral al seu servei.
Cal destacar:
“Disposición Adicional Septima. Planes de igualdad”.
1. “Las Administraciones Públicas están obligadas a respetar la igualdad de trato y de oportunidades en el ámbito laboral y, con esta finalidad, deberán adoptar medidas dirigidas a evitar cualquier tipo de discriminación laboral entre mujeres y hombres”.
2. “Sin perjuicio de lo dispuesto en el apartado anterior,las Administraciones Públicas deberán elaborar y aplicar un plan de igualdad a desarrollar en el convenio colectivo o acuerdo de condiciones de trabajo del personal funcionario que sea aplicable, en los términos previstos en el mismo.”
Llei 39/1999, de 5 de novembre, per promoure la conciliació de la vida familiar i laboral de les persones treballadores
Aquesta Llei té per objectiu promoure les mesures relatives a la conciliació de la vida laboral i personal amb una modificació i ampliació de permisos remunerats per millorar l'equilibri en relació amb les situacions personals concretes de les persones treballadores.
La Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, va aprofundir en aquests avenços.
Aquesta Llei s'ha vist modificada per la Disposició derogatòria única paràgraf a)1. del Reial decret legislatiu 4/2000, de 23 de juny, pel qual s'aprova el text refós de la Llei sobre Seguretat Social dels Funcionaris Civils del Estat.