El treball de les cures engloba bàsicament les tasques de tenir cura de la llar i les de l’atenció a les persones grans, discapacitades o infants en l’àmbit familiar. Les persones que treballen en aquest àmbit representen una part important de la població ocupada, però malauradament fan tasques que esdevenen invisibles i, en molts casos, la seva relació laboral és imprecisa. A més, no són reconegudes com a treballadores amb relacions contractuals i les tasques que duen a terme no es consideren una ocupació.
Aquest sector és una part important de l’economia d’un país, ja que permet que altres persones puguin exercir les seves professions i, per tant, contribueix al desenvolupament econòmic. Regularitzar-lo tindrà un impacte econòmic molt gran i facilitarà l’obtenció d’autoritzacions de residència i treball.
L’11 d’abril de 2016, el Parlament de Catalunya va aprovar la Resolució 56/XI, sobre l’equiparació de les condicions i els drets laborals dels treballadors de la llar amb els de la resta de treballadors. Declara compartir els continguts del Conveni 189 de l’Organització Internacional del Treball sobre els treballadors de la llar. Així mateix, insta el Govern de la Generalitat a demanar al Govern de l’Estat que compleixi els compromisos internacionals en el sentit expressat en el Conveni esmentat, que va ser ratificat per 24 països (entre els quals hi ha Suïssa, Alemanya, Portugal, Itàlia, Irlanda, Bèlgica i Finlàndia).
En el marc de la Taula de Ciutadania i Immigració, el Departament de Treball, Afers Socials i Ciutadania va crear un grup de treball amb la finalitat d’impulsar i fer propostes per millorar la situació de les persones que treballen en la cura de la llar, així com accions determinants per preservar els drets i els deures laborals i de ciutadania.